Identitat, cultura i marques arrelades a un territori
Si el teu logotip pogués parlar, diria alguna cosa en català? O potser parlaria en globish, amb aquell accent neutre que no molesta ningú, però tampoc connecta amb cap ànima? En un país com el nostre, on la identitat es debat constantment entre el que som, el que volem ser i el que ens deixen ser, fins i tot un logotip pot ser un acte polític.
A feelbrand ens agrada observar el branding com qui observa un paisatge: no només per les formes, sinó pel que diuen del territori. Per això, avui ens preguntem: com es construeix una identitat visual en un context com el català, en transformació constant i amb tensions culturals de fons?
Del poder institucional a l’expressió contemporània
Durant dècades, la identitat visual catalana ha estat fortament marcada per símbols institucionals: l’escut, les quatre barres, el serif seriós i solemne. Aquest llenguatge gràfic ha generat un imaginari que sovint transmetia autoritat, però també distància.
Tanmateix, des de fa uns anys, hem vist una mutació interessant: institucions que comencen a jugar amb el llenguatge gràfic contemporani. L’exemple més notable? El logotip de la Generalitat de Catalunya, redissenyat per Mucho. Mantenen les quatre barres, sí, però dins un sistema gràfic viu, modular, més obert al diàleg que a l’ordre.
Aquest canvi no és banal: és un intent de connectar millor amb la ciutadania, d’abandonar la verticalitat per construir complicitat.
L’accent com a bandera: marques que abracen la catalanitat amb subtilesa (o amb orgull)
Hi ha marques que han fet de la seva identitat catalana un actiu, però no sempre de manera explícita. No parlem només d’afegir una senyera o posar un nom en català. Parlem de marques que respiren territori per com parlen, com dissenyen, com s’expressen.
Un parell d’exemples:
- Casa Tarradellas: una marca que, sense fer soroll, ha construït un univers visual i verbal arrelat al paisatge rural català. No necessita cridar “som d’aquí”, perquè ho transmet amb cada detall.
- Banc Sabadell: una marca que va optar per una estètica global, però manté una relació amb el territori a través del patrocini cultural i una comunicació que no renuncia a la llengua.
El que compartim des de feelbrand és que la catalanitat no cal posar-la com una etiqueta, sinó cultivar-la com una essència.
Tres maneres d’habitar la catalanitat des d’una marca
Aquesta pregunta no té una resposta única, i això és el que la fa interessant. Però des de la nostra experiència, hi ha tres maneres d’abordar-la:
- La catalanitat com a origen: marques que s’identifiquen com a catalanes per geografia i història. Ho mostren, però no ho posen al centre.
- La catalanitat com a relat: marques que fan del territori un eix narratiu. El paisatge, la llengua, els valors. Tot forma part del storytelling.
- La catalanitat com a posicionament: marques que prenen partit i ho fan explícit. Són poques, però molt potents.
Cadascuna té els seus riscos i beneficis. Però totes, si es treballen bé, poden construir marques amb ànima i sentit.
4 idees per a marques que volen connectar amb el territori (sense caure en tòpics)
- Escolta abans de parlar. Investiga el context cultural, històric i social abans de dissenyar res.
- Fes servir la llengua com a actiu, no com a requisit. Escriure en català no és només una qüestió legal, sinó estratègica.
- Fuig del folklore buit. Les barretines, les sardanes i les masies poden ser referents, però no sempre comuniquen modernitat.
- Sigues coherent. Si vols connectar amb el territori, no val només amb un logotip. Cal que tot el sistema —missatge, to, visuals, experiència— vagi en la mateixa línia.
I tu, què et diu el teu logotip quan el mires?
Ens encantaria que compartissis la teva visió. Perquè si el branding és una conversa, el territori n’és el context. I aquí, a Catalunya, tenim molt a dir i molt a escoltar.
