Vivim en un moment en què tot passa molt ràpid. Les marques publiquen constantment campanyes, posts, vídeos o newsletters, i sembla que sempre hi hagi alguna cosa nova a explicar. Forma part del ritme actual de la comunicació. Però si un s’atura un moment potser la pregunta interessant no és

Quan arriba el carnestoltes, tot es pot transformar en disfressa: un bar esdevé palau, un veí es converteix en captaire, i un grup d’amics es transforma en superherois. El carnaval és festa, joc i invenció… però darrere de cada màscara hi ha una persona amb identitat pròpia.  I això ens porta

Ens hem preguntat mai què significa, per a una ciutat i per a les marques que hi viuen, ser reconeguda a escala europea? Quan Barcelona va ser escollida com a Capital Europea del Comerç de Proximitat 2026, no només va rebre un títol. Va rebre una invitació a repensar com les

Si el teu logotip pogués parlar, diria alguna cosa en català? O potser parlaria en globish, amb aquell accent neutre que no molesta ningú, però tampoc connecta amb cap ànima? En un país com el nostre, on la identitat es debat constantment entre el que som, el que volem ser

Hi ha marques que porten un cognom. I no només a l’etiqueta. Parlem d’empreses familiars: negocis arrelats al territori, amb història, valors i molt sovint… una mica de vertigen quan arriba el moment del relleu generacional. Com mantenim l’essència d’un negoci fundat pel padrí, però connectem amb el client d’avui? Com

Realment necessitem una altra marca “moderna”, “sostenible” i “amb passió pel que fa”? Si tot sona igual, qui destaca? A feelbrand: ho tenim clar: les marques que deixen empremta són les que tenen arrels. Les que no només es dissenyen bé, sinó que neixen d’un lloc, d’una manera de viure,